lunes, 22 de diciembre de 2008

IES Miramar: Multiplicant Campanyes

Els nois i les noies de 1r i 2n d'ESO de l'IES Miramar de Viladecans, van realitzar el taller de "Pintant els Conflictes", en aquest van aprendre a relacionar-se amb els diversos conflictes personals i interpersonals i van dibuixar-ne algún d'ells...



A més a més vanm deixar algún missatge pels joves de la Costa d'Ivori....




Aquests són alguns més dels seus dibuix-conflicte....


IES Bellvitge: Multiplicant Campanyes

Aquestes són les cançons de 3r de de ESO de l'IES Bellvitge pels nois i les noies de la Casa d'Acollida de Gonfreville:





99 sueños i una ilusión, you! Barcos de cartón

Será aquel niño sera aquel niño que creció
muy rapido y lanza guiños con cariño,
los sacaron de su nunca jamás,
asi de golpe
y dejaron su red colgada en el mástil del dolmen.





Sergio y Ruben

Quiero

No quiero volver a veros asi
quiero veros cantando, sonriendo, estudiando con libros, estuches y lapizeros
quiero que seais niños, no esclavos
quiero que dejeis de luchas por esta vida bruta, que te esfuerzas por combatirla pero ni se inmuta
Quiero que sepais que hay otro mundo, donde de cero poder empezar,
donde de cero a cien podeis jugar, estudiar, comer y vuestras familias tener
ser felices, y como en los cuentos dicen,
comer perdices.
Dejar de matar, dejar de ver sangre y de sangre tu derramar.
Os quiero decir con esto, que todo lo que es negro, tiene parte blanca,
la lucha y la paz, la pelea y el diálogo.
Mirad chavales, no hay mal que por bien no venga!

Josué










Els nois i les noies d'ESO també ballaren i reflexionaren per defensar els Drets dels Infants





I discutiren i reflexionaren sobre els estereotips nord-sud i d'aquells del sud-nord a través del vídeo de Micròfon Obert

viernes, 12 de diciembre de 2008

IES LES MARINES: Multiplicant Campanyes



A més a més els alumnes van realitzar un telenotícies per parlar de la participació dels menors soldat als conflictes armats. Aquesta vegada a la Costa d'Ivori



I un telenotícies per parlar de la situació actual de la Costa d'Ivori en el seu procés de reconstrucció postbèl·lica.








Monogràfic: I després de la guerra què?

3r d'ESO


L’editorial


La campanya de sensibilització “I després de la guerra, què?” està recorrent diversos centres educatius de Catalunya, són molts els i les alumnes que s’han sumat a la campanya. És per això que des de la redacció hem pensat editar dos monogràfics: “Jocs de Guerra. Cosa d’Infants” i “I després de la guerra, què?”. Aquest monogràfic, “I després de la guerra, què?”, és un recull d’articles redactats pels nois i les noies de diferents centres. L’objectiu final del monogràfic “I després de la guerra, què?” és donar a conèixer els projectes de reconstrucció postbèl·lica que s’estan duent a terme des de la Casa d’Acollida de Gonfreville, en particular, i des de la societat civil, en general. El monogràfic inclou diverses seccions: L’entrevista, recull les vivències i xperiències de nois i noies que treballen en la reconstrucció del teixit social del país; La crònica dedicada a l’actualitat ivoriana; La denúncia, espai reservat a la crítica de la vulneració dels Drets del Infants; La reflexió, dedicada al debat i a la generació d’opinió pública i La proposta, un onjunt de reflexions sobre futurs passos a seguir.
Des de l’editorial us convidem, a més a més, a consultar el bloc http://www.idespresdelaguerraque.blogspot.com/ per obtenir més informació i per realitzar les vostres col·laboracions.



L’entrevista

Madame Binaté. Professora de teatre de la Casa d’Acollida de Gonfreville. Treballa amb els nois i noies temes com les conseqüències de la guerra, la vivència dels conflictes i la pau.- Bon dia Madame Binaté. - Bon dia. - Quant de temps fa que treballa de professora de teatre a la Casa d’Acollida de Gonfreville? - Un any, des de que va acabar la guerra. - Per què va decidir dedicar-se a aquesta feina? - Perquè els meus fills van patir les conseqüències de la guerra, i penso que treballar sobre les conseqüències de la guerra, la violència, els conflictes i sobre la pau ajuda als nens i nenes a no patir. - Per què és tant important la seva feina? - Perquè els infants necessiten distreure’s, conèixer i aprendre que poden gaudir de la vida, que no tot és guerra. - Quina és la implicació dels infants? - La implicació dels nens i les nenes és important tot i que de vegades els costa, no és fàcil treballar alguns temes quan ha acabat la guerra, no sempre estan atents, de vegades estan cansats de tot això, però poc a poc van aprenent i disfrutant de les activitats. - Quant de temps t’agradaria quedar-te amb ells? - Molt de temps, però depèn de si jo puc, - Què faries si un dia ve alguna persona i et diu que s’ha de tancar l’edifici on assageu? - Intentaria resoldre el problema i si no fos possible, obriria una nova sala de teatre. - Moltes gràcies, esperem que tot millori.



La Crònica


La guerra a la Costa d’Ivori va començar el 1999 i va acabar el 2007, quan van cremar les armes com a símbol de pau, per reivindicar la inutilització de les armes al acabar la guerra. La cerimònia va consistir en fer una foguera amb totes les armes i material bèl·lic que s’utilitzà per fer la guerra i que causà tant de mal, tant sentimental com material a la Costa d’Ivori, aquest acte es celebrà el 30 de juliol del 2007. Després de la guerra, Akwaba va decidir construir la Casa d’Acollida de Gonfreville, que va servir per la reconstrucció social dels habitants de la Costa d’ivori. Aquesta casa que es troba a Bouaké exerceix diverses funcions, com per exemple: reunificar famílies, ensenyar a llegir i a escriure als nens i nenes, fer tallers perquè els nens i les nenes aprenguin oficis, i activitats artístiques perquè els infants expressin el que han viscut, fan obres de teatre i dansa de sensibilització, per ensenyar que la guerra és dolenta i els problemes que pot causar, perquè no es torni a repetir. Altres projectes són el banc “col·lectiu” que ajuda quan una persona es posa malalta, i els tallers sobre el sida, que ensenyen com es transmet, és important que les dones i ens nens estiguin informats perquè es puguin defensar i no facin amb ells i elles el que vulguin. Fan també obres de teatre, en la que vam veure, una prostituta dóna un condó a la seva amiga i ella en quedar-se sense agafa el sida amb un client.


La denúncia


Mme Dienée ZOUBGA ABSIATA Responsable manteniment del Centre de Salut de Gonfreville Bouaké, Costa d’Ivori:

“Durant la crisi la situació a Bouaké va esdevenir molt difícil degut a la presència arreu dels rebels, vivíem contínuament en un estat de por i de estrès. Poc a poc sembla que les coses ara comencen a funcionar i que les coses estan més tranquil·les, però la situació tampoc no és fàcil la vida ha esdevingut molt cara, molt molt difícil... El preu dels aliments s’ha duplicat, l’arròs, la farina, la carn etc. i també el de la benzina. La gent ho està passant força malament, perquè és difícil trobar una feina amb un sou que permeti portar una vida digna i és per això que hi ha vaga rere vaga. Esperem que amb les eleccions la situació millori per a la població”.

A la Costa d’Ivori, actualment, és molt difícil treballar, comprar menjar, anar a l’escola... el preu dels aliments s’ha duplicat. A més a més denunciem les poques ajudes del govern a la població, la crisi que fa que la gent no pugui comprar aliments, i altres productes, els escassos llocs de treball... A més a més no es respecten els Drets dels Infants, durant la guerra s’han fet servir menors soldat: a les nenes les feien prostituir, i als nois els donaven armes a canvi de poc menjar. Actualment tots els nens i les nenes haurien de tenir educació i poder viure en condicions favorables. Nosaltres volem que els governs firmin un acord perquè es millori el respecte dels drets dels infants i dels drets humans. Demanem el respecte dels drets dels nens i les nenes als països on hi ha guerra, perquè no portin armes contra la seva voluntat, perquè no els separin de les seves famílies. Demanem que els països “desenvolupats” ajudin en lloc de prendre’ls els recursos naturals. Pensem que el futbol pot ajudar amb partits benèfics, per exemple, Drogba és titular de la selecció de Costa d’Ivori, i podria organitzar partits per ajudar a l’Àfrica en general, i a la Costa d’ivori en particular.


La reflexió

NALOUMAL MARGUERITE N’GUESSABE Infermera responsable del Centre de Salut de Gonfreville: “Amb el grup de dones seropositives hem iniciat grups de recolzament que es reuneixen varies vegades a mes per parlar del seus problemes personals principalment lligats al fet de ser portadores de VIH. Per altra banda , hem organitzat diferents sensibilitzacions en comunitats sobre el VIH, el tractament de la malaltia i sobre el paper de les dones en la reconstrucció postbèl.lica”.

Les reunions amb grups de dones són una bona idea perquè així es senten recolzades i poden expressar-se, això pot ajudar a moltes dones, a més juntes poden sentir-se més fortes per reclamar més diners pels serveis o medicaments i així millorar la seva condició de vida.. Opinem que es poden ajuntar dones seropositives de diferents països per poder comentar les seves experiències, ja que passar la malaltia soles deu ser una experiència dura. El VIH es pot transmetre a través de les relacions sexuals sense protecció, a través de la sang, la llet materna... una bona protecció contra la malaltia són els preservatius, però aquests són molt cars, és per això que demanem als governs que baixin els preus dels preservatius, perquè la gent de l’Àfrica es pugui protegir del VIH, o que regalin els preservatius, per exemple a les escoles.


La proposta

Senyors governadors d’arreu del món, ens agradaria que firméssiu un pacte perquè els menors africans no hagin d’anar a l’exèrcit, quan abans ho solucioneu “millor”. Podríeu fer que els pobles tinguin dret a paraula –deixar votar a la gent perquè decideixin -. Aquest tema és molt important, quan abans ho solucioneu millor per tothom, els més beneficiats però no seran ells, serem nosaltres, per haver-ho fet possible. A més a més ens agradaria fer unes propostes per acabar amb la pobresa, la fam i sobretot perquè es respectin els drets dels infants: - L’Àfrica és un país ric en matèries primes, però hi ha països que se n’aprofiten. Una solució possible seria que el país que estigués treballant en aquella zona pagués una mena d’impost per explotar aquella terra, i així el país s’aniria recuperant econòmicament.

“Que no s’utilitzin més nens i nenes per la guerra. Ni a la Costa d’ivori ni a cap altre lloc del món”.



Han col·laborat en aquesta secció:

L’Entrevista: Joana Tacu, Daniela Giornei, Omar, Antonella, Tamara, Juan Dias, Andrea Costantini Sánchez, Nathaly Gutiérrez, Natalia, Montserrat Ruíz, Carlos García, Gemma, Annie, Andrea, Elles i Desireé.

La Crònica: Lorena García, Verónica Espinosa, Petri, Jerry, Ana Ainhos, Sergi, Pablo, Víctor, Pueyo, Toni, Marc, Andrés, Ainnoa, Mateo, Miranda, Diana, Arantxa i Pere.

La denúncia: Hugo Bousson, Bryan González, àlex Esquè, Miquel Castellà, Matías Dinolfi, José Miguel García, Nil Ozugeldi, Dorays Fuentes, María Morena Pereyra, José Galiot, Carlos García, Peluche Carcía Lizando, Alejadro Gil, Jordi González, Monica Escoruela i Sonia Lanero.

La Reflexió: Gladis Vázquez, Natàlia, Marina G., Marina R., Cova, Alba, Santi, Oriol, Meritxell Uceda, Pol Picas, Luca, Bilal Kandemir, Carles Novell, David García, Bxyan Alexander Ortega i Jaume Montoré.

La proposta: Néstor Cruz, Nacho reina, Cristina Vinyal, Judith Colás, William Martin, Judith Perna, Dani, Alex, Touse i Alexis.

El diari de la Naaku a través de 1r d'ESO

“Les escoles del món”


Quines semblances i quines diferències hi ha entre la teva escola i la de la Naaku?
Hi ha moltes diferències: el camí per anar a l'escola de la Naaku està en mal estat i no tenen bar però fan moltes careografies i molts balls tradicionals; el camí que porta a la nostra escola està més ben arreglat, tenim bar, ordinadors, millor material.... a més a més la nostra escola és més gran.
Com t’agradaria que fos la teva escola?
M'agradaria que totes les taules tinguessin ordinadors, que es pugués escoltar música, que fos més gran i que tingués més material.
Com creus que són les diverses escoles del món? Dibuixa-les o descriu-les.
Creiem que són igual que les nostres però amb menys tecnologia, que es fan moltes activitats i que totes elles tenen hora del pati, aquesta és la millor perquè podem descansar i explicar-nos les coses.


“Els menors soldat”

Quina definició donaries a un menor soldat?
Els menors soldat són menors de 18 anys, són petits per la guerra, van armats. Van a la guerra obligats i una mica voluntàriament, perquè sino, no tindrien menjar i no podrien sobreviure.
A quins països creus que hi ha menors soldat?
Hi ha nens i nenes soldat a llocs on hi ha guerra i particularment a l'Àfrica i a l'Àsia, però també a Llatinoamèrica i a Europa.
Creus que hi ha diferències entres els nens i les nenes soldat? Quines?
Sí, els nenes són utilitzats com a menors soldat, i les nenes són utilitzades com esclaves sexuals i algunes són obligades a casar-se.
El nostre consell es que escapin de la guerra i quan aquesta acabi estudiin i juguin.


“Desplaçament imaginari”

Per què heu de fugir de casa? Com us sentiu? Com heu fet el camí? Quan de temps heu trigat? Amb quins mitjans heu viatjat? On heu decidit anar? Per què? Quines coses us heu emportat amb vosaltres? Que és el que més trobaríeu a faltar?
Hem hagut de fugir de casa perquè hi ha hagut una guerra, hem fugit el dia 11 de desembre del 2008 en direcció a Mèxic,perquè allí és més barat, però hem passat per Los Angeles perquè hi tenim familiars, hem fet el recorregut a peu, però només una hora i en avió, hem viatjat durant 17 hores.
Ens hem emportat la família, alguna cosa de roba i diners, el passaport, el banyador... allí ens han acollit molt bé, però trobem a faltar els amics i familiars que s'han quedat, la nostra casa, el nostre poble...


“Vida de desplaçats”

Florence, Justine i Matí s’ha trobat a la perruqueria de la Lidye. Imagina una escena on les quatre dones parlen de les seves coses mentre es pentinen. Imagina que les tres dones també són desplaçades, en quin lloc us heu desplaçat?, amb quines persones viviu?, quines semblances i diferències trobeu amb la vostra ciutat?, quines coses us resulten difícils, quines coses fàcils i divertides?
La perruqueria està plena de gent de diferents països: cubans, espanyols, mexicans, italians, equatorians.
-Hola me llamo Justine, de donde sois vosotras?
-Hola yo me llamo Florence y vosotras?
-Hola yo soy la Matí
- Yo la Lidye, jo trobo a faltar del meu país les muntanyes nevades, ela amics, el menjar de casa (tortites, paella...) y vosotras que extrañais de vuestro país?
-Yo lo que extraño más es mi idioma, mis amigos... pero la gent aquí és molt simpàtica, aunque a mi me ha sido muy difícil adaptarme aqui donde las cosas son tan diferentes, hay torres de muchos pisos, oficines...
-El més difícil per la meva família és acostumar-nos a treballar en l'agricultura, les feines que feiem abans als nostros paisos aqui no serveixen, tot i això el que més m'agrada és veure jugar i divertir-se els nens petits.


Un conte per la Naaku i el Mengue

Nosaltres vivim a Castelldefels (Barcelona) i al contrari de la Costa d'Ivori no hi ha guerres (per ara) espero que la guerra no us hagi afectat molt el conte que us volem explicar parla de que...
Havia una vez un vagabundo que se llamaba Emiliano y que siempre iba por la calle...
Havia una vez un niño que quería ser camionero para viajar por el mundo como su papa, después de muchos esfuerzos consiguió su esperado sueño y se pasó la vida viajando por el mundo.


Reconstruim la Costa d'Ivori

Ens hem reunit en Assamblea per decidir quines són les primeres coses que hem de reconstruir en la ciutat de la Naaku després de la guerra,
-En un primer moment hem decidit que el més important és recostruir i posar en funcionament els hospitals, les cases les escoles, el transport públic, els negocis, les farmàcies... s'ha de reconstruir l'estructura urbana de la ciutat i possar en funcionament les màquyines de preservatius, ja que són importants per combatre el Sida.
-Perquè la ciutat retornés a funcionar com abans de la guerra hauríem de donar diners als lloc públics perquè poguessin tornar a funcionar com abans perquè poguessin ajudar als més necessitats, ajudar als camperols a sembrar plantes i aliments i ajudar a que els homes i les dones trobin feina. A més a més, és també important que la gent perdi la por que la guerra éls ha creat, és per això que s'haurien de fer classes públiques perquè la gent expliqui les seves experiències i recuperi la confiança en ells mateixo.
És per això que l'assamblea demana....
Querido señor Alcalde,
Aunque creemos necesario que se tome un descanso, esperamos que después haga bien su trabajo.
Nos gustaría que nos dases tu correo electronico y el de tu gente ya que nos haría mucha ilusión intercambiar mails con vosotros.
Un fuerte abrazo!


Han col·laborat en aquesta revista:

Les escoles del món: Oriol, Joel, Albert, Adrián, Carlotta, Nadia, Britanny, Edu i Raymer.

Els menors soldat:Sergio, Jorge, Stefano, Ounana, Mario, Mar, Roger i Gemma.
Desplaçament imaginari: Marcela, Monica, Marta, Lucía, Daniel, Beccy, Sofia, Ariadna, Melissa, Gastón, Célia i Manal el Ghajouan.

La vida com a desplaçades: Genís, Nahum, German, Sheila, Kelly, Damian, Raul, Judith, Santos, Guillem, Pau, Carlos y Natalia.

Un conte per la Naaku i el Mengue: Albert, gabriel, Santiago, Pau, Kantar, Santiago, Juanjo, Emiliano, Martin, Judit, Bruno, Ivan, Elena i Carla.

Recosntruim la Costa d'Ivori: Guillermo, Roger, Damian, Matiu, Cora, Silvia, Mar, Víctot i Óscar.



RUBÍ: Multiplicant Campanyes

Els nens i les nenes de Rubí, van representar alguns dels Drets dels Infants i van ballar i cantar pels nois i les noies de la Casa d'acollida de Gonfreville: tot següit podem veure el seu vídeo, un, dos, tres .... acció!


miércoles, 26 de noviembre de 2008

Joves Participen

Han participat a la campanya de "I després de la guerra, què" els següents centres socioeducatius:

1. Biblioteca Josep Janès de l'Hospitalet de Llobregat

1.1 "El Viatge del Konan" i "El diari de la Naaku"



2. Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet del Llobregat

2.1 "El Viatge del Konan" i "El diari de la Naaku"


3. IES Mercè Rodoreda de l'Hospitalet de Llobregat

3.1 1r C de la ESO: Jocs de guerra, cosa d'infants.


3.2 3r A de la ESO: Jocs de guerra, cosa d'infants.



3.3 3r B de la ESO: Jocs de guerra, cosa d'infants?



3.4 3r C de la ESO: Jocs de guerra, cosa d'infants?


4. IES Can Vilumara de l'Hospitalet de Llobregat
4.1 1r A de la ESO. Jocs de guerra, cosa d'infants?


4.2 1r B de la ESO: Jocs de guerra, cosa d'infants?


4.3 1r D de la ESO: Jocs de la guerra, cosa d'infants?


4.4 2n A de la ESO

4.5 2n B de la ESO: Jocs de guerra, cosa d'infants?


4.6 2n C de la ESO

5. Nens i nenes de Rubí: Jocs de guerra, cosa d'infants?



6.IES Llobregat de l'Hospitalet de Llobregat.

6.1 Realització de l'Exposició "Nens i Nenes soldat. Jocs de Guerra, Cosa d'Infants".

7. IES Ferreries de Montcada i Reixac

8.IES Jaume I de Salou

8.1 Taller "Jocs de guerra, cosa d'Infants?" amb les alumnes i les alumnes de segon curs de Cicles Formatius.

9.IES Les Marines de Castelldefels

9.1 1r d'ESO A, B, i C van realitzar el taller "El Diari de la Naaku"

9.2 Els alumnes de 2n de la ESO A, B i C van fer el taller de "Jocs de Guerra. Cosa d'Infants?"



9.3 Els alumnes de 3r de la ESO A, B, C i D van participar al taller de "I després de la guerra, què?

10.IES San Quirze de San Quirze

10.1 Els alumnes dels 4 cursos de 3r de la ESo han realitzat el taller de "Jocs de Guerra, cosa d'Infants"

10.2 Els alumnes de 4rt B, C i D de la ESO han realitzat el taller de "I després de la guerra, què?"

11.IES Miramar de Viladecans

11.1 1r i 2n de la ESO: Pintant Conflictes



11.2 3r de la ESO: La Cançó dels Drets

12.IES Ramón Casas i Carbó de Palau Solità i Plegamans

13.IES Puig de la Creu de Castellar del Vallès

14.Centre d'Estudis Montseny de Barcelona (Poble Nou)

15.Escola Betània-Patmos de Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi)

16.Institució Pedagògica Sant Isidor de Barcelona (Eixample)

17.CEIP Ramón y Cajal de l'Hospitalet de Llobregat (Projecte Ponts)

18.CEIP Charlie Rivel de l'Hospitalet de Llobregat (Projecte Ponts)

19.CEIP Pep Ventura de l'Hospitalet de Llobregat (Projecte Ponts)

20.Projecte Xarxa de l'Hospitalet de Llobregat

21.Ajuntament de Montmeló

22.Ajuntament de Moià

23.Ajuntament de Collbató

24.Ajuntament de Roda de Ter

25.Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà

26.Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

27.Ajuntament de Terrassa

28.Ajuntament de Parets del Vallès

29.Ajuntament de Monistrol de Montserrat

30.Ajuntament de Corbera de Llobregat

31.Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos

32.Ajuntament de Vilafranca del Penedès

33.Ajuntament de Pineda de Mar

34.Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

35.Ajuntament de Navàs

36.Ajuntament de Sant Andreu de la Barca

37. Tarragona Patrimoni de la Pau. "Paraules per la Pau"

38. Maristes La Immaculada (Barcelona)

39. Escola Ventós Mir (Badalona)

40. Escola Miquel Bleach (Barcelona)

41. IPSI (Barcelona)











El Projecte Xarxa: Multiplicant Campanyes

Els nois i les noies del Projecte Xarxa van realitzar juntament amb els monitors de la Casa d'Acollida de Gonfreville (Madame Vinater, Philipe i Tangarà), diversos tallers.

Durant els tallers es va discutir sobre els conflictes, sigui els de Costa d'Ivori, sigui els que es produeixen entre els joves....

.... d'aquestes trobades nasqué el vídeo, creat pels joves del Projecte Xarxa, sobre les diverses possibilitats i formes creatives de resoldre els microconflictes a través de la dansa i la música

Biblioteques: Multiplicant campanyes

Els nens i les nenes de la Biblioteca Josep Janès van viatjar amb el Konan i la Naaku a la Costa d'Ivori

































La Biblioteca Tecla Sala es va sumar a la campanya " I després de la guerra, què?" amb "El viatge del Konan" i "El diari de la Naaku"






IES Mercè Rodoreda: Multiplicant campanyes

Els nois i les noies de l'IES Mercè Rodoreda van participar a la campanya "I després de la guerra, què?" amb el taller de "Jocs de Guerra Cosa d'Infants:

Des de 1r C del Mercè Rodoreda......







Els nois i les noies de 3r A de la ESO van realitzar dues campanyes de sensibilització: Una sobre els Drets dels Infants i una altra que porta per títol "Niñ@s sin armas"




La classe de 3r B de la ESO del Mercè Rodoreda van fer diferents campanyes gràfiques...

... una de suport als nens i nenes soldats de la Costa d'Ivori en francès...



... una sobre els drets dels infants...




... un vídeo realitzar per aquests nois i noies ...





... i una carta escrita per ells i elles....



Els nois i les noies de 3rC d'ESO llençaren diverses campanyes de sensibilització:


- Pintant la Costa d'Ivori




- Una de gràfica sobre els drets dels infants:

-Rol playing sobre la vida de les nenes soldat




- Dues cançons de reivindicació, que es penjaran al Youtube, però que de moment podem llegir la lletra:

EL PRIMER SINGLE DE "EL CANTO DE LOS LOCOS"

Dejando las armas de lado yo me divierto,
con el empeño que yo le he puesto ¡Ay leré!

La emoción de Akwaba nos ha soltado un sermón
y yo le he prestado toda mi atención ¡Ay leré!

A los menores soldado hay que ayudar
y mi reconocimiento les voy a dar ¡Ay leré!

Ayudar a esa gente es mi deber
y esto es lo que pienso hacer!

PAZ HERMANO


NIÑOS SOLDADO

Estoy solo aquí porque me fuí a la guerra y nadie me siguió
no estas solo, a mi me secuestraton ¡Y a mi!
Yo me fui a matar a la madre de mi padre

A mi me violaron y me quise suicidar.
A mi me desarmaron y me puse a estudiar.
Yo me rehabilité y empecé a trabajar.

Es así, que más da, lo que diga el general
Es así que más da, lo que diga el general

Y yo con 8 años, no pienso ir a matar... sólo quiero jugar

Es así, que más da, lo que diga el general
Es así que más da, lo que diga el general




- I una carta que demana la solidaritat de la població davant de la realitat que estan vivint aquests nois i noies a la Costa d'Ivori i de la qual aquí podem llegir un fragment:


SI ERES UN NIÑO SOLDADO SE ROMPEN LOS DERECHOS

Hola ciudadanos de Barcelona, nos hemos reunido hoy aquí, día 5 de noviembre, para discutir, contaros y "aclaraos" los derechos de los niños que merecen un respeto, una familia, amor (...)
Os contaremos lo que les pasa, como por ejemplo...
A muchos les obligan a ir la guerra, a matar a su propia familia, parece duro... les hacen consumir drogas para motivarles, les dan comida que no tiene los nutrientes necesarios para los niños, algunos críos.
Porque simplemente son sólo unos críos que les quitan el estudiar, los juegos la libertad...
a las niñas las utilizan para la diversión de los hombres, siendo violadas, tratadas como objetos sexuales (...)la verdad señores es que es una pena y si ustedes tienen un poquito de corazón, sólo un poquito, nos pueden ayudar a luchar para que estos niños sean libres



IES Can Vilumara: Multiplicant Campanyes

Els nois i les noies de l'IES Can Vilumara han participat als tallers: "I després de la guerra, què" "Jocs de guerra cosa d'infants":

Els missatges de 1r A de la ESO pels nens i nenes de la Costa d'Ivori.....

















NOS DA PENA LA GUERRA

Hola niños del planeta somos de Barcelona. Os quiero recordar que la guerra es muy mala para los niños.
Un saludo de JoSe I dAvId de España Barcelona :)

Nosotros que nos da pena que vayais a la guerra Un BeSo :)


Ies.Can.Vilumara 1A ESO


LA GUERRA

No teniu que entrar a la guerra. Perquè la guerra és dolenta per vosaltres i us faran mal, i a més a més, la guerra és per majors de 18 anys i no per menys anys. Vosaltres teniu que estar a la escola.

Javier Huanca sóc de el instituto ies can vilumara, 1A ESO



Hola!!!!
somos los niños de un instituto llamado IES Can Vilumara i hablo en nobre de toda la classe de 1r A.

os deseamos mucha surte en esto de la guerra i espero k os vaya bien a todos y cada uno de ellos
y espero k tengais el oficio k querais.

este mensaje lo han hecho: Abraham Valles,Alejandro Gonzalez i Cristian Sanchez.


desde aqui "España"os mandamos un fuerte saludo y todo nuestro apoyo por lo que habeis pasado durante la guerra. Esperamos que ahora que se ha acabado todo esteis mejorando en salud y educación. Pensad que hay mucha gente que os apoya .
Angie,CRIS,Yalile.

IES CAN VILUMARA. 1r A ESO. L'Hospitalet del Llobregat ...


A més a més, un grup de nois i noies de 1r A han realitzat una campanya gràfica de suport als nens i nenes soldat...

... ballant per la Costa d'Ivori....



... jugant per la Costa d'Ivori....






Els nois i les noies de 1r B de la ESO han realitzar un rol playing per rapresentar la vida dels menors soldats, i les diverses opcions i camins que segueixen per sortir de l'exèrcit i la guerrilla.





La classe de 1r D de la ESO va realitzar dues campanyes gràfiques sobre els Drets del Infants d'arreu del món...




... van cantar una cançó....


... i un grup de noies rapresentaren com escapar de la guerrilla a través d'un rol playing...




Els missatges de la classe de 2n A de la ESO per la Costa d'Ivori

Hola!! :

Sóm la Denise i la Alba :
Bueno, m'agradaria molt veure-us.
Us enviem molta força i molts ànims ,
que tot es millori, que vosaltres podeu.
Espero que ens veiem quan vingueu a Barcelona.
Espero que tingueu l'ofici que vulgueu.
Us enviem una foto!! nostre ( l' institut)


Alba i Denise, 2n A d'ESO de l'IES Can Vilumara




¡Hola! Aquí os dejamos con una imagen
que va para los niños de la Costa d'Ivori,
esperamos que os guste.











Espero que esteis bien,
os quiero conocer yo también,
a ver si algún día os puedo ver y
si puedo ayudaros, os ayudaré


CaRlOs VaRóN CURS:2 A Institut: Can Vilumara


Os mando la esperanza de que algún dia el mundo será mejor y mas pacifico.Seguro que el futuro será mejor. Alfredo Antolín Blanco 2a IES Can Vilumara

despres de la guerra que!!!
para : los niños y niñas de la costa d'ivori

HoLa

somos la Karol y la Johanna

hoy les enviamos un saludo muy grande a todos los niños de costa d'ivori

Bueno solo les queremos comentar que no se entreguen a la guerra
porque todos tenemos un derecho, una educación, una familia
NO A LA GUERRA
SI A LOS DERECHOS


( : ANIMOS TODOS PODEMOS MEJORAR NUESTRO MUNDO : )


I.E.S can vilumara
Johanna y Karol
2º ESO A


holaa!
Somos niños de Barcelona y hemos hecho una clase en la que hablabamos de la guerra que os ataca y de los muchos niños que teneis derechos a estudiar y a aprender cosas para tener algún futuro, aprender a leer etc.
Lo que más hemos sentido es que niños de 7 años o menos llebaban armas dispuestos a matar o a ser disparados por cualquier otra persona y tener toda la vida por delante.
Ánimos chicos por que vosotros tenéis mucho futuro i muchisimas posibilidades de aprender y de cumplir vuestro sueños, no lo dejeis atrás y no tireis la toalla al final lo conseguireis estamos seguros.
Un fuerte beso y abrazo desde Barcelona(hospitalet).



Niños soldados de la guerra civil de la costa de marfil.....
La desgracia mas abandonada del mundo segun
el cordinadador de emergencias del onu..
desde entonces han muerto 6 7 millones de seres
humanos x consekuencia de las invaciones
de la guerra patrocinadas x los poderes corporativos
que pretende controlar la riqueza minera de la region

esto es una insjusticia para estos niños ellos deverian
estar estudiando jugando ...
pero no pobres niños sin comer desnutricion 1 ...
las niñas son acosadas sexualmente x
los soldados la gerra muy pronto se va
acabar debe aver paz amor libertad para los niños.



guillermo cornejo molina 2 eso "A " INSTITUTO CAN VILUMARA





¡¡¡¡ESTOS SON TUS DERECHOS Y NO TENDRIAN QUE ROMPERLOS SOLO PORQUE QUIERAN GANAR UNA GUERRA!!!!!!

1° Derecho a la igualdad, sin condición de raza, credo o nacionalidad.

2° Derecho a una protección especial para su desarrollo físico, mental y social.

3° Derecho a un nombre y una nacionalidad.

4° Derecho a una alimentación, vivienda y atención adecuada para el niño y la madre.

5° Derecho a una educación y cuidados especiales para el niño física y mentalmente disminuido.
6° Derecho a comprensión y amor por parte de los padres y la sociedad.

7° Derecho a recibir educación gratuita y a disfrutar de los juegos.

8° Derecho a ser el primero en recibir ayuda en casos de desastre.

9° Derecho a ser protegido contra el abandono y la explotación en el trabajo.

10° Derecho a formarse en un espíritu de solidaridad, comprensión, amistad y justicia.
¡¡¡¡PIENSA QUE ALGUN DIA PODRAS CUMPLIR TODOS TUS DERECHOS Y SERAS MUY FELIZ!!!!!!!

Kathy Peña y Laura Fernández 2º"A"
I.E.S Can Vilumara.



Espero que en vuestro país se hagan más colegios
para que podais estudiar como nosotros,
también que tengaís más derecho a estudiar
y comer como hacemos nosotros .
Si venís por aquí os recibiremos con las manos abiertas .
Espero que nos entendamos y nos llebemos muy bién .

JoNa Y AnGeLo 2n A ESO IES Can Vilumara




Que venga aqui a Barcelona para jugar,

que estudieis con nosotros, juguemos a
las consolas para enseñarte.
Os esperamos con las puertas y las manos abiertas
para cuando vengais.
Espero que nos entendamos bien i que no pase nada malo.
Este es nuestro amigo el Eto'o, es del futbol club Barcelona,
juega muy bien al futbol i cada partido marca un gol.
Si quieres cuando vengas vamos a verlo jugar al Camp Nou.


pEtRuT y DaViD 2A iEs CaN vIlUmArA




Hola nois què tal com us va? a mi en va molt bé, i a vosaltres?
Espero què us vagi bé, en el lloc on esteu , sigui el què suigui si puc de gran aniré a costa d'ivori a fer-vos una visita, i espero q tots siguem amics .
Això us ho a ecrit el JEFERSON ACOSTA




UN RECORD

http://www.foroswebgratis.com/imagenes_foros/0/1/1/3/6/704855imagenes-corazones.jpg

Holaaa!!!
Sóm dos nenes que de l'Hospitalet, denise i verónica.
us enviem molta força, i esperem que les coses os vagin molt millor.
ANIM!!!! Que vosaltres sou el futur i podeu canviar com van les coses al vostre pais!
bueno os desitgem lo millor, petons ...=)

Denise & Verónica


la libertad es algo que no se puede definir con palabras, es el todo en esta vida










la paz es que ya se acabo la guerra y empiza una nueva forma de vivir







el amor es lo mejor que existe en este mundo tan grande,e infinito


de: Emma & katherine








La classe de 2n B de la ESO hem realitzat campanyes grafiques...



...un poema...

SENTIMANTS D'UN NEN SOLDAT


Un dia amb un sol radiant,
on regnava la felicitat i alegria,
uns homes ens van preguntar
a mi i als meus germans,
que una prova ens farien
i si passàvem la prova
a la guerra aniríem.

A base d'entrenaments i drogues
perdo la por
i lluito a la guerra
pensant que sóc el millor
i sempre amb el somni
de ser un heroi.

Alguns dels meus amics
van tenir valor de matar, els seus querits
on es van convertir en una màquina de matar,
altres es van quedar atrapats,
dins la traumatització
on hores d'ara
no tenen a nungú
que li proporcioni amor
Judith Román Cruz

... i aquest vídeo ...


Les campanyes dels nois i noies del curs de 2n C de la ESO....

Cartell Para La Campaña Despres De La Guerra Hi Ha Un Altre Mon



Raúl Peñacoba

Paúl Caicedo








Hola, somos la tanyyta,ainhoita,i el kristianiko del instituto ies can vilumara



CARTA DE DENÚNCIA





Hola:

Som la Nùria, la Patricía i la Blanca de 2C de I.E.S Can Vilumara.
Volem denunciar que a costa d'Ívori (Costa de marfil), hi ha hagut
una guerra on han participat nens i nenes soldats. Per culpa de la
gana i la por. Ens agradaria dir que tot aixo es per culpa del govern.
Els govern fabrica armes petites perque els nens les puguin utilitzar,
i així aconseguir: Cuiners, missatjers, cepadors...Tot això només els
nens. Despres utilitzen a les nenes per violarles i així, per culpa de les
violacions, el tant per cent de sida augmenta considerablement amb
cada guerra. Encara que nosaltres no podem aportar més que ànims,
i poca cosa més, volem que tot el món que llegeixi aqueta carta pensi
en aquells pobres nens i nenes, i aporti el que pugui per que no es torni
a repeitr aquesta indignant situació. Ara us posarem unes imatges perque
us consiencieu i vegeu la dura realitat:


Nùria,Patri, Blanca

TAN SOLO QUEREMOS...

El niño dice basta
el niño no quiere armas
solo quiere vivir su infancia.

La niña quiere ir a casa
y dejar de ser una esclava
quiere bailar,quiere saltar
y quiere disfrutar.

Nosotras vamos al colegio
tenemos una casa
no vamos a la guerra
y tenemos una vida
que ellos merecen tener.

Tan solo queremos , que entre todos luchemos contra la violéncia y también para qué tengais
una vida digna y una infáncia feliz , de la qual disfrutar.

Att: Alba y Noelia (IES CAN VILUMARA 2º C)


Carta de los niños de 2c eso/i.e.s. can vilumara


Niños y niñas de gonfreville, somos los alumnos del ies can vilumara de 2c eso:
noelia àlamos bosque
david adriàn gavino alejandro
lisbeth tarabata ojeda
lucía guerrero toro
os escribimos esta carta por que nos han esplicado vuestra situacion, y nos parece desastrosa, porque habeis vivido la guerra desde un plano espantoso , no hay derecho a que niños menores de edad tengan que ingresar en la guerra,nosotros pensamos que se deberia hacer justicia por vosotros.
Buestra escuela es muy bonita ya que os da una oportunidad de reacer vuestra vida y volver a jugar, aprender como niños de vuestra edad, lo que no pudisteis hacer en la guerra, teneis la oportunidad de hacerlo ahora.
Nuestro mensaje para vosotros es:

tener paciencia, tirar para delante
que despues de la llubia biene la calma ..
que ai que tener esperanza para poder seguir adelante
tener fe en la gente que os aiuda en gonfreville
que esta oportunidad que os dan es unica

esperamos que os vaya bien en un futuro y que sepais que aqui, en españa teneis el mayor apoyo de todos los niños.

con aprecio,
los niños y niñas de 2c eso del ies can vilumara