Mme Die comparte su situación en Costa de Marfil

Mme DIE née ZOUBGA ABSIATA

Responsable manteniment del Centre de Salut de Gonfreville Bouaké, Costa d’Ivori.

- Durant la crisi la situació a Bouaké va esdevenir molt difícil degut a la presència arreu dels rebels, vivíem contínuament en un estat de por i de stress. Poc a poc sembla que les coses ara comencen a funcionar i que les coses estan més tranquil·les, però la situació tampoc no és fàcil la vida ha esdevingut molt cara, molt molt difícil... El preu dels aliments s’ha duplicat , l’arròs, la farina, la carn etc i també el de la benzina. La gent ho està passant força malament, perquè és difícil trobar una feina amb un sou que permeti portar una vida digna i és per això que hi ha vaga rere vaga. Esperem que amb les eleccions la situació millori per a la població.

Durant tot aquest temps un grup de veïnes del costat de casa ens hem fet molt amigues i de manera informal ens reunim un parell de cops per setmana per donar-nos recolzament. Parlem dels nostres problemes, els fills, la situació....i intentem recolzar-nos durant la setmana amb les tasques de casa, els encàrrecs, el mercat.... i així les coses semblen més fàcils.

Margueritte nos cuenta como ha vivido el fin de la crisis

NALOUMAL MARGUERITE N’GUESSABE

Enfermera responsable del Centre de Salut de Gonfreville

- Tot i que la crisi sembla haver terminat, el país continua dividit, les forces rebels estan encara ha Bouaké i el desarmament real no s’ha fet. A més a més els preu de tots els productes bàsics estan pels núvols, especialment els dels aliments i la benzina. Els preus s’han duplicat en aquest últim any i la benzina molts cops no arriba a Bouaké i la gent ha de tornar a agafar les bicicletes o anar a peu. La realitat és que la situació és difícil sobretot per aquella gent que no té feina ni ingressos, ja que els preus no paren de pujar. Esperem que les eleccions finalment es facin a l’octubre i que es desenvolupin amb normalitat i poc a poc anem avançant cap a una situació millor. Sobretot espero que els serveis públics tornin a funcionar amb normalitat.

Durant tot aquest temps hem intentat treballar amb la població per crear vincles i sensibilitzar-los sobre el conflicte armat i l’etapa que estem vivint en aquests moments. Amb el grup de dones seropositives hem iniciat grups de recolzament que es reuneixen varies vegades a mes per parlar del seus problemes personals principalment lligats al fet de ser portadores de VIH. Per altra banda , hem organitzat diferents sensibilitzacions en comunitats sobre el VIH, el tractament de la malaltia i sobre el paper de les dones en la reconstrucció postbèl·lica.

Una bona manera d'utilitzar les armes?

Bego ens envia aquestes dues fotografies del seu viatge a Mozambique.
Són dos escultures fetes amb armament. Un bon exemple "I després de la guerra, què?"