TOTES LES FOTOGRAFIES

Per veure totes les fotografies dels tallers de "I després de la guerra, què?" punxa aquí:

no siempre

no simpre se consigue lo que quieres
pero no perdais las esperanzas ...
por que os aseguro que un dia llegara


anonimo ... !!

I després de la guerra, què? Materials pedagògics

Mme Die comparte su situación en Costa de Marfil

Mme DIE née ZOUBGA ABSIATA

Responsable manteniment del Centre de Salut de Gonfreville Bouaké, Costa d’Ivori.

- Durant la crisi la situació a Bouaké va esdevenir molt difícil degut a la presència arreu dels rebels, vivíem contínuament en un estat de por i de stress. Poc a poc sembla que les coses ara comencen a funcionar i que les coses estan més tranquil·les, però la situació tampoc no és fàcil la vida ha esdevingut molt cara, molt molt difícil... El preu dels aliments s’ha duplicat , l’arròs, la farina, la carn etc i també el de la benzina. La gent ho està passant força malament, perquè és difícil trobar una feina amb un sou que permeti portar una vida digna i és per això que hi ha vaga rere vaga. Esperem que amb les eleccions la situació millori per a la població.

Durant tot aquest temps un grup de veïnes del costat de casa ens hem fet molt amigues i de manera informal ens reunim un parell de cops per setmana per donar-nos recolzament. Parlem dels nostres problemes, els fills, la situació....i intentem recolzar-nos durant la setmana amb les tasques de casa, els encàrrecs, el mercat.... i així les coses semblen més fàcils.

Margueritte nos cuenta como ha vivido el fin de la crisis

NALOUMAL MARGUERITE N’GUESSABE

Enfermera responsable del Centre de Salut de Gonfreville

- Tot i que la crisi sembla haver terminat, el país continua dividit, les forces rebels estan encara ha Bouaké i el desarmament real no s’ha fet. A més a més els preu de tots els productes bàsics estan pels núvols, especialment els dels aliments i la benzina. Els preus s’han duplicat en aquest últim any i la benzina molts cops no arriba a Bouaké i la gent ha de tornar a agafar les bicicletes o anar a peu. La realitat és que la situació és difícil sobretot per aquella gent que no té feina ni ingressos, ja que els preus no paren de pujar. Esperem que les eleccions finalment es facin a l’octubre i que es desenvolupin amb normalitat i poc a poc anem avançant cap a una situació millor. Sobretot espero que els serveis públics tornin a funcionar amb normalitat.

Durant tot aquest temps hem intentat treballar amb la població per crear vincles i sensibilitzar-los sobre el conflicte armat i l’etapa que estem vivint en aquests moments. Amb el grup de dones seropositives hem iniciat grups de recolzament que es reuneixen varies vegades a mes per parlar del seus problemes personals principalment lligats al fet de ser portadores de VIH. Per altra banda , hem organitzat diferents sensibilitzacions en comunitats sobre el VIH, el tractament de la malaltia i sobre el paper de les dones en la reconstrucció postbèl·lica.

Una bona manera d'utilitzar les armes?

Bego ens envia aquestes dues fotografies del seu viatge a Mozambique.
Són dos escultures fetes amb armament. Un bon exemple "I després de la guerra, què?"

Tallers per als més grans (12 a 18 anys)

1. Jocs de guerra/cosa d'infants: El taller té com a objectiu donar a conèixer la realitat dels menors que participen en conflictes armats. A partir d’un material audio/visual realitzat pels nois i noies soldat de la Costa d’Ivori s’analitza què vol dir ésser un nen o una nena soldat, quins drets bàsics es trenquen i què es pot fer per evitar la participació dels menors d’edat en els conflictes armats.

2. I després de la guerra, què? Vídeo amb entrevistes a un matrimoni de desplaçats que van anar de Bouaké a Abidjan para evitar que els seus fills fossin capturats pels rebels com menors soldat. El petit documental contextualitza també les causes de la guerra de la Costa d'Ivori i obre pautes per a desenvolupar un debat i unes dinàmiques de rol-playing on el jovent català pot empatitzar amb el fet de desplaçar-se i de tornar com retornat quan s'acaba el conflicte armat

3. Exposició menors soldat: Exposició sobre la participació dels menors en els conflictes armats amb fotografies realitzades per l’artista catalana Ana Lorente i comentaris extrets dels jovent de la Casa de Gonfreville a la Costa d’Ivori.

4.La cançó dels Drets dels Infants: En aquest taller l'alumnat produeix la seva pròpia cançó dels Drets dels Infants. S'elabora un material previ per a donar a conèixer els principis bàsics a partir de fotos i comentaris dels nois i noies de la Casa d'Acollida de Gonfreville. A partir d'aquest material els nois i noies catalans escriuen la lletra de la seva cançó i després la graven amb unes bases musicals.

Al llarg de tota la campanya de sensibilització s'aniran recopilant totes les cançons que després s’enviaran a la Costa d'Ivori, per a que el jovent ivorià pugui veure l’evolució del seu treball i es pugui començar una altra etapa de reflexió, dels nois i noies ivorians respecte dels catalans.

5. Campanya de sensibilització:

-Campanya gràfica amb edició de murals i cartells de denúncia.
-Elaboració de material per a la difusió i la denúncia com power points, blocs en Internet, videos per CreaTv (televisió comunitària per Internet, coordinada per la Fundació Akwaba) i youtube on els joves i les joves catalans expliquen el que han après i denuncien la situació de la Costa d'Ivori.
-Mitjans de comunicació: els i les joves organitzen rodes de premsa per a explicar el que han après i denunciar la situació de Costa d'Ivori.